Fer front a la transformació digital com a persones
Per què ens costa tant dur a terme la Transformació Digital? Aquesta és la pregunta que es fan moltes empreses.
Si tenim les eines i el coneixement, per què fracassem en l’intent?
Recentment, el nostre director d’Exponential Humans, el Dr. Sergio Colado , va participar a la Jornada anual de la Innovació i les Noves Tecnologies d’Andorra, INNTEC( https://inntec.ad/ ), on va parlar sobre un altre dels temes que, relacionat amb aquest, preocupen a les empreses: la presa de decisions a partir de les dades i els errors que comentem.
Sota el cartell “ La dictadura de les dades ”, que no té res a veure amb el llibre que es titula igual, va intentar explicar per què l’ésser humà comet errors en analitzar les dades i de quin tipus, alhora que va intentar donar algunes pistes de com minimitzar aquest risc.
La jornada va començar amb temes relacionats amb el màrqueting digital i l’ús de les eines digitals als negocis.
No podia, doncs, desaprofitar l’ocasió per plantejar el seu punt de vista sobre els motius pels quals ens costa tant dur a terme la transformació digital, molt important per arribar a tenir un enfocament data-driven a les companyies, terme de moda els darrers anys.
Atesa la seva formació acadèmica, dual psicologia i tecnologia (enginyeria), sol plantejar els temes tecnològics des d’una perspectiva antropocentrista, és a dir, amb l’ésser humà com a nucli central. És per això que, en els darrers anys, ha acudit a molts congressos a parlar des d’aquest punt de vista tan de moda a les converses i, alhora, tan oblidat a les estratègies.
Els models de pensament
Fa uns quants anys, mentre el Dr. Colado treballava al seu doctorat, va llegir un paper científic que parlava sobre el model de pensament humà.
Neurocientífics de Washington University a St. Louis van identificar regions del cervell involucrades en la visualització dels esdeveniments futurs en allò que s’anomena viatge temporal mental. Gràcies a les imatges proporcionades per un escàner de ressonància magnètica nuclear funcional van poder visualitzar les regions actives del cervell sota determinades tasques i van comprovar que les mateixes parts del cervell que s’activen en imaginar el futur són les que s’activen quan s’evoca el passat, és a dir, aparentment el cervell humà és capaç de planificar el curs dels esdeveniments futur.
El pensament lineal, també anomenat pensament vertical, és un mètode de resolució de problemes que utilitza la ment humana de manera habitual (Edward de Bono, 1970).
L’ésser humà prediu el futur mitjançant aquest sistema de pensament lineal extrapolant dades del passat per fer prediccions en el futur.
És aquí on sorgeix el problema. Les tecnologies actuals no tenen un progrés lineal, sinó un desenvolupament de tipus exponencial.
Això vol dir que no segueixen la corba de la mateixa manera.
A causa d’això, quan la tecnologia en procés d’implantació arrenca el camí, la corba de desenvolupament exponencial presenta un espai inicial, una vall, en què els resultats no assoleixen la perspectiva prevista.
En aquest moment experimentem una fase de decepció en observar que no aconseguim els resultats esperats. Aquest és el moment en què se solen prendre decisions dramàtiques i, sovint, precipitades, abandonant la inversió.
En aquesta fase considerem que no hem aconseguit les expectatives previstes i que la solució proposada era un fracàs.
Però, en la majoria dels casos, si som capaços d’esperar una mica, arribarem a un punt d’encreuament on la tecnologia comença a progressar a un ritme vertiginós i els resultats superen molt les expectatives.
Entrem a la zona de sorpresa en què la tecnologia desborda tota expectativa creada. L’èxit sembla més que aquí assegurat.
Tot i això, hem de ser previnguts, perquè tota moneda té una creu. Aquí ens endinsem en una fase tant de sorpresa com incertesa i correm el risc de perdre el control.
L´ésser humà no està programat per a la incertesa, no ens agrada el caos. Això ens portarà a posar en marxa mecanismes inconscients d’afrontament al risc. És aquí quan les dreceres i els errors cognitius es manifesten en més mitjana. Intentem compensar la pèrdua de control i la incertesa amb reduccionismes i mecanismes de defensa que poden posar en crisi el projecte.
Per fer front a les dues fases, hem de saber treballar les nostres capacitats mentals, enfortir-les i canviar el xip cultural amb què duem a terme la nostra activitat.
I és aquest un dels punts més complexos de gestionar. Un canvi mental no és possible de manera parcial. La vida professional es conjuga amb la privada i això implica un replantejament global que no pot ser emprès només des de l’empresa.
La transformació digital implica molt més que el mer esforç de les empreses i s’ha de tractar com un concepte global i transversal a altres conceptes que han d’evolucionar forçosament per assegurar l’èxit a l’era de les tecnologies exponencials.
Mentre no es forcin aquestes palanques, les empreses digitalitzaran en major o menor mesura i els empleats s’adaptaran amb més o menys grau d’estrès, però no aprofitarem el potencial si no integrem aquest concepte com a adn social a nivell global.
Per sort, eines com les xarxes socials, internet, la missatgeria instantània, les plataformes col·laboratives, la televisió digital i altres eines ja són líquides a nivell social i estan empenyent per trencar la barrera impermeable que està bloquejant el procés transformador, encara que no al ritme que es desitja.
